Àrea de Turisme – Ajuntament de Quart de Poblet

Àrea de Turisme

Ajuntament de Quart de Poblet

LA PASSEJÀ

La tradició situa l’origen de la Passejà en l’any 1723, en el marc d’una llegenda miraculosa en un Quart de Poblet agrícola i rural. D’aquella època, en un poble sota el domini feudal dels monjos de Poblet, queda documentació sobre una sèrie de festes organitzades de forma popular (les clavaries que es responsabilitzaven de les festes patronals de setembre) y altres més institucionals, on l’Ajuntament de Quart de Poblet corria amb els gastos dels actes religiosos. Aquestes últimes es feien en honor a Sant Antoni, Sant Josep, Sant Roc i, especialment, la festa de Sant Onofre el 10 de juny.

La llegenda de la Passejà

Conten els majors que quan va finalitzar la primavera de 1723 la situació dels llauradors de Quart de Poblet, que eren la majoria dels habitants, era desesperada. Hi havia una gran sequera i el mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més, a penes portava un poc de líquid, i les séquies feia dies que estaven buides. Per això, quan en la nit del 9 de juny es van arremolinar núvols de tempesta, en moltes cases van començar a donar gràcies a Sant Onofre per haver sentit les seues peticions i no haver abandonat als seus fills de Quart en aquella situació tan angoixant. Però l’alegria es va convertir ràpidament en un crit de desesperació quan va començar a caure una gran pedregada en els carrers del poble. Si les collites estaven debilitades, aquelles pedres serien la pèrdua completa de tot i l’inici d’una temporada de fam. Els llauradors isqueren a plena nit als camps per tractar de salvar el que es poguera. Allí, a l’horta, s’adonaren que mentre al poble continuava aiguant la pedra, als camps només plovia aigua beneficiosa.
De seguida, entengueren que això era un senyal de la protecció del seu patró Sant Onofre i, corrent, es concentraren a la porta de l’ermita, i obrint les portes, tragueren l’anda de vell Sant per agrair-li, en processó de traques d’alegria, la seua intervenció miraculosa.

A més de la llegenda, la realitat és que la Passejà és una processió votiva, on el poble de Quart, representat pel seu Ajuntament i els veïns, així com visitants d’altres poblacions, rendeixen homenatge al Sant patró per la seua intercessió, passejant-lo a la nit de la vespra de la seua festa amb llums de coets. El pas del temps ha anat configurant una sèrie d’elements que caracteritzen la festa fent-la peculiar i senyal d’identitat pròpia de Quart de Poblet.

Aquests elements són:

  • La figura de Sant Onofre, patró de Quart, que és passejat pels carrers del poble. La seua anda, on el Sant anacoreta rep la comunió de mans d’un àngel a la seua cova, fet en 1940, és una rèplica d’una altra més antiga, probablement del segle XVII, destruïda en la Guerra Civil.
  • La participació popular, representada per l’Ajuntament, el veïnat i visitants que acompanyen el sant, darrere del anda de manera informal i dissentida.
  • El foc de pólvora, amb les rodes de foc que es fan en determinats punts del recorregut, i amb la fila de coets, que encapçalen la processió amb lluminàries i coets d’eixides, mantinguts amb tenalles de fusta.
  • La música tant el grup de tabal i dolçaina que obri la processió com la banda que tanca, contribueixen a remarcar el caràcter festiu de l’acte.

Pots veure un documental de la Passejà ací.